" En la més tendra infància m’agradava
construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de
teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava
al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat,
tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei
de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un
llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig
aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se
més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines
del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre,
situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a
espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es
va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges,
mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a
les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo
per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot
descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre,
excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre
encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que
t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és
incapaç de resoldre. Així i tot,
és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de
nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla
que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi
enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols
que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia
diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i
miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada
divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la
personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els
escriptors escriuen els seus llibres per a infants!"
Sergey Makhotin (Rússia. En motiu del Dia
Internacional del Llibre Infantil)
A la parada de st. Jordi ens il·lusionaria trobar llibres com...
