dilluns, 20 de febrer del 2017

PREPARANT DIJOUS GRAS

Hola, segur que ja sabeu per on passejarem el dijous gras.

Ens agradaria sentir i explicar-vos què en sabem dels llocs on anirem. Per això, us convidem a compartir una estoneta del dimecres amb nosaltres i parlar sobre allò que sabem dels Aiguamolls de l’Empordà, de l’Escala i d’Empúries

Us animeu a venir?

dilluns, 6 de febrer del 2017

PERFILS CAMPEROLS: L'APROXIMACIÓ DE DEPARDON



La càmera està quieta.
El pla dura tres minuts perquè el cineasta vol que ens fixem bé en la persona, no en l’espai.
Primer és un pla on situa la casa. M’hagués agradat que mogués una mica la càmera per veure el seu voltant.
El senyor no mirava a la càmera, és molt natural, perdria la gràcia si mirés perquè no seria com ho fa sempre.
Crec que ha triat aquell lloc per gravar perquè és on el pagès hi passa molta estona.
Ens sembla que ha decidit gravar aquest moment perquè en comparació amb la resta del dia, aquest és un moment tranquil, relaxat, plàcid... d’un pagès i que tothom el pot tenir en el seu dia a dia.

És un pla molt tranquil.

Hi ha llum que entra de la finestra, on mira ell. D’un costat es veu més fosc, on hi ha un armari, a l’altre costat hi ha una finestra.
Hi ha una llum que es correspon amb el moment del dia, l’hora d’esmorzar.
Hi havia llum artificial de les bombetes de la cuina.

Veu en off del cineasta: ens situa en l’hora, en el lloc, en la relació entre el camperol i el cineasta.
Amb l’ajuda del so he entès que era primera hora del matí, se sentien ocells.
També se sentia un gos, una moto, quan suca el pa a la llet, la cullera damunt la taula, com mastega, quan la llet cau al bol... molt real.

Comentaris recollits per la mestra després de visionar l'extret un parell de vegades. 
Vam decidir que ens fixaríem en l'enquadrament, el so i la llum. 

dijous, 2 de febrer del 2017

ESTONES DE LECTURA AMB CICLE INICIAL

Com ens hi posàvem...

Ens interessàvem per saber perquè havia escollit aquell llibre o lectura.
Fèiem hipòtesis sobre què aniria la lectura.
Començàvem llegint el títol i parlàvem sobre què aniria la lectura.
Si la lectura l’havia escollit jo, li explicava què m’havia semblat per engrescar-lo.
Llegia la contraportada que ens donava pistes sobre allò que tractaria el llibre.

Com l’ajudàvem a llegir...

Si no coneixia la lectura, primer llegíem un paràgraf nosaltres i després d’una o dos vegades el convidàvem a fer-ho ell/a. D’aquesta manera asseguràvem una mica més que entengués allò que llegiria.
Si una paraula li costava, li marcava amb el llapis perquè no anés ràpid i s’hi fixés bé, si no la llegia bé  la tornava a llegir fins que li sortia.
Quan notava que estava cansat, li llegia jo.
Amb l’ajuda del seu punt de llibre, marcàvem a quina línia estàvem llegint i així no se les saltava.
Quan hi havia una paraula que li costava dir algun so, en buscava d’altres que tinguessin el mateix so.

Com rebien les nostres explicacions...
En general rebien bé les nostres explicacions, els hi costava quan portàvem molta estona, algun semblava que li sabés una mica de greu (segurament haguéssim hagut de parlar del meu acompanyament, quin és el meu paper), amb d’altres va anar bé parlar-ne amb les seves mestres perquè no hi havia gaire bona actitud.

Com ens hem sentit...
Bé, amb la sensació que millora també gràcies a mi.
Que aprenem tots dos i no només jo sóc una ajuda.
L’estona passava molt de pressa, hi estava bé.

Quines propostes de millora fem...
Que aquestes parelles i acompanyament en la lectura es donés amb altres cursos.
Haguéssim pogut seguir sent una parella de lectura fins a final de curs.



Recull fet per la mestra a partir de les reflexions individuals dels nens/es de la classe.