Com ens hi posàvem...
Ens interessàvem per saber perquè
havia escollit aquell llibre o lectura.
Fèiem hipòtesis sobre què aniria
la lectura.
Començàvem llegint el títol i
parlàvem sobre què aniria la lectura.
Si la lectura l’havia escollit
jo, li explicava què m’havia semblat per engrescar-lo.
Llegia la contraportada que ens
donava pistes sobre allò que tractaria el llibre.
Com l’ajudàvem a llegir...
Si no coneixia la lectura, primer
llegíem un paràgraf nosaltres i després d’una o dos vegades el convidàvem a
fer-ho ell/a. D’aquesta manera asseguràvem una mica més que entengués allò que
llegiria.
Si una paraula li costava, li
marcava amb el llapis perquè no anés ràpid i s’hi fixés bé, si no la llegia
bé la tornava a llegir fins que li
sortia.
Quan notava que estava cansat, li
llegia jo.
Amb l’ajuda del seu punt de
llibre, marcàvem a quina línia estàvem llegint i així no se les saltava.
Quan hi havia una paraula que li
costava dir algun so, en buscava d’altres que tinguessin el mateix so.
Com rebien les nostres explicacions...
En general rebien bé les nostres
explicacions, els hi costava quan portàvem molta estona, algun semblava que li
sabés una mica de greu (segurament haguéssim hagut de parlar del meu
acompanyament, quin és el meu paper), amb d’altres va anar bé parlar-ne amb les
seves mestres perquè no hi havia gaire bona actitud. 
Com ens hem sentit...
Bé, amb la sensació que millora
també gràcies a mi.
Que aprenem tots dos i no només
jo sóc una ajuda.
L’estona passava molt de pressa, hi
estava bé.
Quines propostes de millora fem...
Que aquestes parelles i
acompanyament en la lectura es donés amb altres cursos.
Haguéssim pogut seguir sent una parella de lectura fins a final de curs.
Recull fet per la mestra a partir de les reflexions individuals dels nens/es de la classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada