dimarts, 4 d’abril de 2017

QUÈ ESTÀ PASSANT A L'HORT?








La flor és màgica, un gran esforç per fer el fruit. Ja tenim cireres, petites, però ja en tenim! Es veu el pinyol, sembla que esperi ser envoltat de cirera.


Els circells i les branques s’entortolliguen entre fulles verdes. Remolins entre fulles. Quina preciositat de galindaina! Delicada i preciosa fulla de la pesolera.


 Dins la tavella un pèsol creix, a poc a poc, al seu ritme, no té pressa. El petit pèsol està calentó i protegit, és casa seva. Pèsols camuflats entre les fulles.



La figaflor està apunt de sortir, estarà preparada per ser menjada? Serà boníssima...





El pugó envaeix, sembla que no marxi. Amenaça la favera i la debilita.

Bellesa vegetal. Bosc immens. Amor al verd.

Procés d’elaboració del text:
-          Proposta realitzada per un petit grup d’uns dotze nens/es.
-          Cada un d’ells ha escollit una o dues fotografies que, ells mateixos o altres companys de la classe, han estat tirant aquests darrers dies a l’hort.
-          Individualment han escrit frases suggerents per acompanyar les imatges escollides. Després de compartir-les, les hem agrupat per 


diumenge, 2 d’abril de 2017

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL

" En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!" 
Sergey Makhotin (Rússia. En motiu del Dia Internacional del Llibre Infantil)

A la parada de st. Jordi ens il·lusionaria trobar llibres com...